(Artículo publicado en el Arrels de esta semana)
Segur que molts associen el nostre moviment a les
protestes de carrer i a anar contra tot. És cert que la majoria dels
indignats locals han participat en concentracions i manifestacions, però
també és veritat que hi ha tota una acció de propostes al govern
municipal i a entitats i a la societat en general. N'és un exemple, la
recent constitució del Banc de Terres de la Comunitat de Regants.
Hem de dir també que els indignats d'Onda hem sigut els únics que han presentat al·legacions al recentment aprovat Reglament Orgànic Municipal, que regula la vida política de l'Ajuntament i la participació dels ciutadans. Ens han reconegut algunes de les propostes, no solament de forma sinó de contingut. No han admès en canvi altres al·legacions, la major part de caràcter econòmic. Considerem els arguments que ens han donat de poca consistència, però com que no hi ha lletrats entre nosaltres, no podíem seguir en les nostres reivindicacions, per tant, alguns dels canvis que volíem hauran d'esperar.
Ara l'Ajuntament prepara una ordenança reguladora de la convivència ciutadana. Ens pareix una magnífica oportunitat per a participar en els assumptes públics, tal com enuncia l'article 23 de la Constitució, que reconeix que els ciutadans poden fer-ho directament, sense necessitat de passar pels partits polítics.
I sense deixar la Constitució hem d'avançar que opinem que l'apartat de l'ordenança municipal que vol regular els casals pot vulnerar alguns drets fonamentals: dret de reunió, igualtat davant la llei i dret a la intimitat i a la privacitat. No es pot despullar un sant per tal de vestir-ne un altre. La problemàtica dels casals no s'ha de resoldre exigint als usuaris coses que la carta magna no autoritza. A més la legislació actual té instruments de sobra per a actuar sobre el que causa molèsties als altres. El que falta és voluntat per aplicar eixa legislació i ací entra el paper important dels funcionaris municipals, ja siguen de caràcter administratiu, jurídic o policial.
El fracàs dels pares i dels professors en l'educació dels fills no l'ha de solucionar l'Ajuntament a través de mesures repressives i anticonstitucionals. Ja voldríem que el resultat de l'acció de pares i educadors, fóra que els joves es reuniren en casals per tal d'estudiar i parlar del bon govern de la societat i de la promoció econòmica i laboral d'Onda. Per això els indignats del 15M estem a disposició de la societat per tal que les coses canvien per a bé, respectant els principis que la col·lectivitat s'ha donat, no carregant-se'ls.
Hem de dir també que els indignats d'Onda hem sigut els únics que han presentat al·legacions al recentment aprovat Reglament Orgànic Municipal, que regula la vida política de l'Ajuntament i la participació dels ciutadans. Ens han reconegut algunes de les propostes, no solament de forma sinó de contingut. No han admès en canvi altres al·legacions, la major part de caràcter econòmic. Considerem els arguments que ens han donat de poca consistència, però com que no hi ha lletrats entre nosaltres, no podíem seguir en les nostres reivindicacions, per tant, alguns dels canvis que volíem hauran d'esperar.
Ara l'Ajuntament prepara una ordenança reguladora de la convivència ciutadana. Ens pareix una magnífica oportunitat per a participar en els assumptes públics, tal com enuncia l'article 23 de la Constitució, que reconeix que els ciutadans poden fer-ho directament, sense necessitat de passar pels partits polítics.
I sense deixar la Constitució hem d'avançar que opinem que l'apartat de l'ordenança municipal que vol regular els casals pot vulnerar alguns drets fonamentals: dret de reunió, igualtat davant la llei i dret a la intimitat i a la privacitat. No es pot despullar un sant per tal de vestir-ne un altre. La problemàtica dels casals no s'ha de resoldre exigint als usuaris coses que la carta magna no autoritza. A més la legislació actual té instruments de sobra per a actuar sobre el que causa molèsties als altres. El que falta és voluntat per aplicar eixa legislació i ací entra el paper important dels funcionaris municipals, ja siguen de caràcter administratiu, jurídic o policial.
El fracàs dels pares i dels professors en l'educació dels fills no l'ha de solucionar l'Ajuntament a través de mesures repressives i anticonstitucionals. Ja voldríem que el resultat de l'acció de pares i educadors, fóra que els joves es reuniren en casals per tal d'estudiar i parlar del bon govern de la societat i de la promoció econòmica i laboral d'Onda. Per això els indignats del 15M estem a disposició de la societat per tal que les coses canvien per a bé, respectant els principis que la col·lectivitat s'ha donat, no carregant-se'ls.
